QUIN CAMÍ AGAFAREM

Aviat ja farà un mes i mig que camino per aquestes terres nòrdiques; evidentment no ho faig sola, amb la Glòria seguim properes i, a estones, compartint algunes experiències,  d'altres, deixant-nos el nostre espai, el que ens pertoca, per fer de la nostra vivència un fet únic i irrepetible.
Les coses poc a poc van prenent forma i els resultats en són la prova constatable; a la fí, tots els temes bàsics han quedat resolts, això implica que l'ERASMUS ja pot seguir el seu curs d'una manera trasquila. Hi han estones de tot: implicació, enyorança, diversió, nostàlgia, curiositat, descobriment,...infinits sentiments, i unes ganes incommensurables de sentir-los i experimentar-los.
Aquestes darreres setmanes, he caminat per diversos llocs els quals han fet néixer dins meu, més ganes de recerca, de saber més. He pogut conèixer Uppsala, una ciutat que va néixer al nord d'Estocolm la qual té, i amb diferència, l'universitat més antiga de Suècia. Personalment, em recorda a Vic i al seu ambient: sembla ser que la dita "dins del pot petit, hi ha la bona confitura" travessa fronteres i estats. Aquí, això també es fa palpable.

Els carrers de Uppsala són tots replets de llambordes, ponts i edificis antics. Varem anar-hi perquè, un company, havia de fer una entrevista a l'autor espanyol d'un article anomenat "L'origen de la frase: fer-se el suec", per un report del Blog Europa. Va ser una sortida prou interessant. Varem visitar la universitat i la ciutat.

Uppsala, Suècia,

Entre d'altres activitats, hi ha hagut també la coneixença de diverses persones que, en el dia a dia, m'he anat creuant en situacions diverses. D'una banda, vaig iniciar un curs d'acrobàcia el qual m'ha dut a la gran oportunitat de conèixer persones autòctones de Suècia; aquest fet, m'ha motivat pel que fa a l'aprenentatge de la llengua sueca (que per cert, vaig tenir el primer examen farà dues setmanes!). És una llengua ben curiosa i entretinguda; realment complicada. A aquestes alçades, aprendre el suec suposa un repte d'unes bones dimensions, des de la universitat ens varen proposar fer un curs de nivell bàsic l'examen del qual, si l'aprovàvem  ens deixaria accedir al següent nivell i així fins a final de curs. Des de el punt de vista personal i acadèmic trobo que es prou enriquidor ja que, a més de ser gratuït, ens dona l'oportunitat d'aprendre una nova llengua amb uns sons i una pronunciació molt diferent a la nostra, a la vegada que, també, ens permet relacionar-nos molt lentament amb les persones que parlen el suec com a llengua nativa. Trobo de bon respecte i de bon fer, el aprendre la llengua natal del país on m'he traslladat per tal d'entendre encara millor la cultura i l'història d'aquesta terra. Sense deixar a un costat que, l'anglès i la pràctica d'aquest, també és fonamental.

Sense perdre el fil, les classes d'acrobàcia m'han situat encara més dins d'Estocolm; el fet d'anar coneixent diverses persones, totes diferents i amb experiències ben curioses a l'hora que, interactuem a través de l'esport, una manera molt bona de prendre contacte físic amb la gent i travessar certes barreres que, de manera quotidiana, imposem sense adonarn-se'n. Sense cap dubte, em reafirmo encara més en la idea de, com l'educació física esdevé fonamental en situacions d'integració i d'inclusió. És genial veure com, a través del fet que suposa compartir una activitat de moviment i col·lectivitat ens trasllada directament al naixement d'uns vincles amb les persones. D'entre d'altres activitats, m'he apuntat a un grup de dansa de la Universitat. Més endavant, quan agafi la rutina d'actualitzar més constantment el blog, parlaré sobre l'Unió d'Estudiants que hi ha a la universitat, ja que és un tema ben complex i amb unes estructures internes molt potents. 

Entre aquesta maror de fer i descobrir, a la fi, vaig iniciar les classes a la Universitat. Aquí, el sistema d'ensenyament funciona diferent. Per a explicar-ho de manera ràpida, diríem que, ells ofereixen uns cursos els quals son de caràcter intensiu. En el meu cas, per a aquest quadrimestre n'he triat tres: Alcohol i Drogues, Treball Social amb Persones amb discapacitat i Educació Especial dins de l'aula; tots tres cursos tenen un programa molt intensiu en el qual s'hi inclouen petits períodes de pràctiques, visites, seminaris i l'examen final. També, els cursos, no coincideixen entre sí, això permet que, malgrat el grau de feina, els estudiants puguin centrar-se únicament en aquella assignatura i extreure'n el màxim redit possible donat que, la feina ha de ser diària, i els seminaris continus requereixen una preparació de les classes bastant bèstia. Tot plegat, crec que aprendré molt i d'una manera natural. Tot té un sentit en aquest plantejament i estructuració del quadrimestre universitari suec, és a dir, al cap i a la fí acaben essent els mateixos crèdits i conceptes però organitzats d'una manera diferent que et permeten gaudir de l'assignatura i seguir un fil continu d'una serie de continguts. 

Per anar acabant, fer una petita parada per Sigtuna, un poblet "viking" que està situat a prop d'una hora d'Estocolm on hi varem anar a fer una visita. 

Sigtuna (Suècia)

 Sigtuna (Suècia)

I aquí s'acaba per avui. Properament, ja començaré  a escriure sobre temes més concrets com ho són: tradicions sueques pel que fa al menjar, festes, les classes universitàries, trets de la universitat que em criden l'atenció, algunes escapades que fem a llocs concrets, entre d'altres! 

Afegir que, el canvi d'estiu a tardor està essent espectacular, els colors són molt vius i els paisatges són molt salvatges i autèntics!

Una abraçada, 

Kàtya. 

EL CANVI D'ESTACIÓ JA COMENÇA A NOTAR-SE! SENYAL DE QUE TOT AVANÇA!

Arribats fins aquí, només quedarà iniciar el viatge!

(Estocolm, Suècia)

Varem arribar un vespre d'Agost. Els nervis, la por, la curiositat i l'aventura formaven part de tot un conjunt que es traduía en un sormiure constant, inocent i perque no dir-ho, un pèl histèric. Camina que caminaras, la arribada al nostre hostal es va fer efectiva, les primeres hores per la Suècia més moderna i comercial, varen anar passant tot deixant pas a unes setmanes d'incertesa i desorientació, recerca i constància.

La primera topada amb la llengua anglesa, va produir-se quan, amb molta insitència vam iniciar el procés de cercar pis amb la Glòria. Tot semblava més fàcil des de Barcelona però un cop varem veure la situació, tot plegat va ser una muntanya. També, varem trobar-nos que els preus estaven molt per sobre del que creíem.

Hores, hores i més hores enclestades a l'ordinador tot cercant pàgines web entenibles amb cap i peus en les quals, d'una manera o d'una altra, hi hagues algun indici que reclames "es lloga habitació/apartament a canvi d'un preu moderic per a joves pobres estudiants  que provenen de Catalunya". A tot això, encara ens podiem donar per satisfetes si, la pàgina web, estava en angles i no en llengua sueca i, a més a més, tenia un numero de contacte o correu electònic. Poc a poc, els dies passaven i a la Glòria va tocar-li una habitació a una de les residències universitaries que oferia el Programa d'intercanvi; això va ser una molt bona noticia. Després d'instalar-se però, la recerca d'un lloc per poder viure durant l'any seguia per a mi.

Buscant i regirant les pàgines sueques de dalt a baix, vaig trobarm-hi de tot: estafadors, preus astronòmics, contactes molts "estranys", etc. A la fi, va passar el millor que podia trobar-me: un grup de nois estudiants d'ERASMUS llogaven una habitació perquè els hi havia fallat un dels inquilins. Tal dit tal fet, l'allotjament, ja estava més que solucionat.

Paral.lelament a aquest fet de l'habitatge, les jornades de benvinguda de la Universitat d'Estocolm varen iniciar-se amb uns programes bastant atapeïts: trobades a l' Aula Magna, picnic, tour en autobus per Estocolm, festes de benvinguda per a estudiants,...tot un seguit de coses que, a base d'anar-les realitzant, van comencar a crear diferents eixos de reflexió envers l'experiència que es presentava. Un cop superada aquesta setmana de diversos "meetings" gairebé obligats però emocionants alhora, va comencar el nou problema per resoldre: les assignatures que, en un principi podia cursar a Estocolm, havien desaparegut del mapa, com a conseqüència, les assigantures de la Universitat de Vic quedaven totalment desconvalidades! I som-hi! Corrents cap un costat i l'altre, picant a les portes dels mil i un departaments, omplint papers, parlant, i encara avui, solucionant, aquest aspecte el qual encara penja d'un fil malgrat que cada cop te una forma més positiva que negativa.

També, a banda d'aquestes coses d'ultima hora, els dies per aquí han tingut els seus què, especials per alguna cosa o altra. Estocolm és una ciutat plena d'oportunitats o això sembla ara per ara; plena d'activitats per fer i d'espais meravellosos per veure i gaudir. El barri antic és fantástic i hi han els mil i un carrerons per veure, d'altra banda, és una ciutat composta per moltissimes illes, per tant, caminis per on caminis, trobes espais verds i llacs d'unes dimensions desorbitades! A la universitat mateix, hi trobes  camins verds replets d'arbres i diversos animals, també, un llac excepcional que, en hores d'examens de segur que esdevindrà un espai de prendre calma i desconectar durant una estona.

Tot plegat, aquesta ciutat respon al model urbanistic dels països nòrdics : ciutat humana, adaptada a les persones i a les seves activitats, al oci, al temps de compartir i d'estar sol. Infinites caminades, hores d'esport, hores de festa, carrils bici a tort i a dret, semafors amb audiofonia i carrers adaptats  per a persones amb altres capacitats, aire pur i una  llarga llista que, en conjunt, han creat en mi una bona opinió pel que fa a l'indret. Recordo algunes estones, el darrer any, de parlar sobre com afecta l'entorn urbanístic als individus d'una societat, és a dir, com la disposició dels elements promou a realitzar certes activitats i a comportar-se d'una manera o d'una altra amb les persones amb qui comparteixes aquests espais públics i de tothom; després de veure tot això, reafirmo clarament l'idea de que l'entorn forma part absolutament de les nostres accions i que és més, és decisiu pel que fa a la realització d'unes rutines o unes altres. Es parla d'uns suecs i unes sueques plens de vida, sans, esportius i esvelts, no ho negaré, la realitat cau pel seu propi pes. També però, no puc allunyar-me al afirmar tot aixó, que l'Estocolm que he conegut, ara per ara, també està compost de l'altra cara de la moneda i que, curiosament, mai esdevé pública: els suburbis també existeixen dins d'aquesta ciutat i aquí és on, entre escrits diversos de viatges, turisme, reflexions i vivencies, hi deixaré caure la meva opinió i experiènia sobre les polìtiques socials d'aquest païs alhora que la situació de molts individus que viuen al marge d'aquesta societat que sembla idilíca. Aixó peró, serà a mesura que avanci el blog, de moment només tinc que suposicions!

Per últim, i ja acomiadant-me voldria deixar-vos per aquí un video que ha gravat i editat un company que he conegut aqui a Suècia, en Martí Pavia (Premià de Mar). Farà cosa d'uns tres dies, tot fent una volta per Södermalm, varem trobar-nos aquest individu ben carregat d'energia i donant vida als carrers d'aquest barri bohemi de la ciutat d'Estocolm. Un indret ple de bars amb exposicions, bars  i vida de carrer! La Suècia alternativa que es reivindica amb els alts nivells de vida que corren per altres illes de la ciutat. Poc a poc, ja aniré parlant de cada illa i del que la caracteritza!

L'home orquestra (Marti Pavia. Estudiant de comunicació i audiovisual a Universitat de Pompeu Fabra):

I ja acabant aquest etern post, dir que, l'estada aqui, poc a poc pren forma i es planteja més que maca i emocionant! De moment ja hem anat realitzant en conjunt amb d'altres nois i noies que hem conegut, algunes activitats com ara Kayac, sopars, sortides nocturnes (ja profunditzaré més algun altre dia), visita a d'altres ciutats veïnes i se'n preveuen d'algunes molt interessants. Sempre recordant als de casa, que estan aqui, cadascun d'ells, visquent l'experiencia des de lluny però ben aprop!

Gamla stan (illa del barri antic d' Estocolm)

PD: Haureu de perdonar-me les faltes d'ortografia pero aquests teclats suecs tenen uns accents molts estranys, falten lletres que emprem nosaltres com ara la c trencada, etc. Ho sento!! Ah! I afegir que, he iniciat el curs de suec i això si que és tot un repte! Deunidó!

Una abracada, Kàtya.