QUIN CAMÍ AGAFAREM
Aviat ja farà un mes i mig que camino per aquestes terres nòrdiques; evidentment no ho faig sola, amb la Glòria seguim properes i, a estones, compartint algunes experiències, d'altres, deixant-nos el nostre espai, el que ens pertoca, per fer de la nostra vivència un fet únic i irrepetible.
Les coses poc a poc van prenent forma i els resultats en són la prova constatable; a la fí, tots els temes bàsics han quedat resolts, això implica que l'ERASMUS ja pot seguir el seu curs d'una manera trasquila. Hi han estones de tot: implicació, enyorança, diversió, nostàlgia, curiositat, descobriment,...infinits sentiments, i unes ganes incommensurables de sentir-los i experimentar-los.
Aquestes darreres setmanes, he caminat per diversos llocs els quals han fet néixer dins meu, més ganes de recerca, de saber més. He pogut conèixer Uppsala, una ciutat que va néixer al nord d'Estocolm la qual té, i amb diferència, l'universitat més antiga de Suècia. Personalment, em recorda a Vic i al seu ambient: sembla ser que la dita "dins del pot petit, hi ha la bona confitura" travessa fronteres i estats. Aquí, això també es fa palpable.
Els carrers de Uppsala són tots replets de llambordes, ponts i edificis antics. Varem anar-hi perquè, un company, havia de fer una entrevista a l'autor espanyol d'un article anomenat "L'origen de la frase: fer-se el suec", per un report del Blog Europa. Va ser una sortida prou interessant. Varem visitar la universitat i la ciutat.
 |
| Uppsala, Suècia,
Entre d'altres activitats, hi ha hagut també la coneixença de diverses persones que, en el dia a dia, m'he anat creuant en situacions diverses. D'una banda, vaig iniciar un curs d'acrobàcia el qual m'ha dut a la gran oportunitat de conèixer persones autòctones de Suècia; aquest fet, m'ha motivat pel que fa a l'aprenentatge de la llengua sueca (que per cert, vaig tenir el primer examen farà dues setmanes!). És una llengua ben curiosa i entretinguda; realment complicada. A aquestes alçades, aprendre el suec suposa un repte d'unes bones dimensions, des de la universitat ens varen proposar fer un curs de nivell bàsic l'examen del qual, si l'aprovàvem ens deixaria accedir al següent nivell i així fins a final de curs. Des de el punt de vista personal i acadèmic trobo que es prou enriquidor ja que, a més de ser gratuït, ens dona l'oportunitat d'aprendre una nova llengua amb uns sons i una pronunciació molt diferent a la nostra, a la vegada que, també, ens permet relacionar-nos molt lentament amb les persones que parlen el suec com a llengua nativa. Trobo de bon respecte i de bon fer, el aprendre la llengua natal del país on m'he traslladat per tal d'entendre encara millor la cultura i l'història d'aquesta terra. Sense deixar a un costat que, l'anglès i la pràctica d'aquest, també és fonamental.
Sense perdre el fil, les classes d'acrobàcia m'han situat encara més dins d'Estocolm; el fet d'anar coneixent diverses persones, totes diferents i amb experiències ben curioses a l'hora que, interactuem a través de l'esport, una manera molt bona de prendre contacte físic amb la gent i travessar certes barreres que, de manera quotidiana, imposem sense adonarn-se'n. Sense cap dubte, em reafirmo encara més en la idea de, com l'educació física esdevé fonamental en situacions d'integració i d'inclusió. És genial veure com, a través del fet que suposa compartir una activitat de moviment i col·lectivitat ens trasllada directament al naixement d'uns vincles amb les persones. D'entre d'altres activitats, m'he apuntat a un grup de dansa de la Universitat. Més endavant, quan agafi la rutina d'actualitzar més constantment el blog, parlaré sobre l'Unió d'Estudiants que hi ha a la universitat, ja que és un tema ben complex i amb unes estructures internes molt potents.
Entre aquesta maror de fer i descobrir, a la fi, vaig iniciar les classes a la Universitat. Aquí, el sistema d'ensenyament funciona diferent. Per a explicar-ho de manera ràpida, diríem que, ells ofereixen uns cursos els quals son de caràcter intensiu. En el meu cas, per a aquest quadrimestre n'he triat tres: Alcohol i Drogues, Treball Social amb Persones amb discapacitat i Educació Especial dins de l'aula; tots tres cursos tenen un programa molt intensiu en el qual s'hi inclouen petits períodes de pràctiques, visites, seminaris i l'examen final. També, els cursos, no coincideixen entre sí, això permet que, malgrat el grau de feina, els estudiants puguin centrar-se únicament en aquella assignatura i extreure'n el màxim redit possible donat que, la feina ha de ser diària, i els seminaris continus requereixen una preparació de les classes bastant bèstia. Tot plegat, crec que aprendré molt i d'una manera natural. Tot té un sentit en aquest plantejament i estructuració del quadrimestre universitari suec, és a dir, al cap i a la fí acaben essent els mateixos crèdits i conceptes però organitzats d'una manera diferent que et permeten gaudir de l'assignatura i seguir un fil continu d'una serie de continguts.
Per anar acabant, fer una petita parada per Sigtuna, un poblet "viking" que està situat a prop d'una hora d'Estocolm on hi varem anar a fer una visita.
 Sigtuna (Suècia)  
I aquí s'acaba per avui. Properament, ja començaré a escriure sobre temes més concrets com ho són: tradicions sueques pel que fa al menjar, festes, les classes universitàries, trets de la universitat que em criden l'atenció, algunes escapades que fem a llocs concrets, entre d'altres!
Afegir que, el canvi d'estiu a tardor està essent espectacular, els colors són molt vius i els paisatges són molt salvatges i autèntics!
Una abraçada,
Kàtya.
EL CANVI D'ESTACIÓ JA COMENÇA A NOTAR-SE! SENYAL DE QUE TOT AVANÇA!
|
